dimarts, 14 de desembre del 2021

Homenaje a la Junta de gobierno de la Hermandad


"El pasado sábado 11 de diciembre se celebró en nuestra parroquia la XIV Muestra de Villancicos Rocieros. En dicho acto se rindió un sencillo pero emotivo homenaje a la Junta de Gobierno que puso en marcha nuestra Hermandad".

dissabte, 27 de novembre del 2021

Horaris Advent i Nadal a sant Josep Obrer

 


Pregàries d'exèquies dirigides per laics

                        https://bisbatsantfeliu.cat/pregaries-dexequies-dirigides-per-laics/

Des de fa un temps, s’ha identificat la mancança de recursos humans per atendre convenientment les peticions de celebrar una cerimònia religiosa de comiat per a un difunt en alguns tanatoris. Això ha portat a plantejar des del Bisbat de Sant Feliu, la conveniència de realitzar una formació adequada  a tals efectes, adreçada a laics i laiques, que puguin celebrar les exèquies o funerals, a més dels preveres i els diaques, és a dir, dels ministres ordenats.

Per aquest motiu, des de l’Escola Diocesana de Teologia i la Delegació de Pastoral Sacramental i Litúrgia, s’ha elaborat un programa de formació, amb continguts teològics, litúrgics i pastorals, organitzat en quatre sessions entre els mesos de novembre i gener, per tal de capacitar els participants a conduir aquestes celebracions tan importants en el moment de comiat d’una persona, especialment per a la família.

El passat 17 de novembre va tenir lloc la primera d’aquestes sessions, de caràcter introductori, en la qual van participar 12 candidats, provinents de 6 arxiprestats diferents. En acabar aquest curs formatiu, rebran una benedicció i un encàrrec pastoral per començar a desenvolupar aquest servei al si de l’Església.

Entre els candidats hi ha tres laics de la parròquia de sant Josep Obrer de sant Boi de Llobregat.

dimecres, 30 de juny del 2021

Campaments de post-confirmació de la parròquia de sant Josep Obrer



En el bell mig de la gran ciutat. De nou, plena de gom a gom. Passeja la meva rutina, que em duu carrer amunt i carrer avall. Dia rere dia. En el bell mig de la gran ciutat. Tan atapeïda hi visc. Tan sola m’hi he sentit, tantes vegades.

Qui no ha sentit mai aquesta profunda soledat, que ni la més gran de les festes és capaç de dissipar ni tan sols un instant?

Una soledat, silenciosa o no, que envaeix el cor sense permís. Vas a vas. Fins a petrificar-lo. Cor sol, cor esclau. I viceversa.

Ho hem viscut i ho tornarem a viure.

Però sempre hi haurà un abans i un després. Gravat als palmells de les nostres mans. L’abans i el després del tatuatge del seu amor.

Com aquest passat cap de setmana. Déu ens ha regalat de nou el campament de post confirmació. Adaptat al temps actual; però tan intens com mai. La incertesa s’ha transformat en la Certesa. Aquella que esborra tot dubte. Aquella que (re) confirma la nostra vida i la nostra existència.

“Què hem vingut a fer aquí?” Ens preguntàvem el primer dia. “Ser feliços”, era l'única resposta. I pel camí, un llarg viatge. Només tres dies, que tant de bo perdurin en el temps. Tres dies per descobrir el nostre desert; on soc, què hi faig aquí, com he arribat fins aquí. Són molts els inputs que rebem i ens enlluernen cada dia. No només als joves (de 12 a 18 anys) sinó també als “grans”, als padrins.

Aquest estiu ha estat Ella qui ens ho ha preparat tot. Una gran sorpresa. Ens ha dut fins a terres lleidatanes, on en un petit turó, s’hi alça el Monestir de Santa Maria de Refet. Només hi viuen dues monges. Dues monges jerònimes que ens han obert casa seva des del primer dia. Tot ens ho han donat. Gratuïtament. I des d’aquí només els podem donar de nou les gràcies, per tot.

Piqueta a piqueta, vam anar muntant el que serien les nostres estances durant aquells dies. 10 tendes de campanya. 20 nois i noies. 4 matrimonis. 8 nens. 3 cangurs. 2 cuiners. 2 voluntaris. 1 mossèn.

Piqueta a piqueta, Déu va anar esculpint el cor de cadascú de nosaltres. Discussions, mals humors, cares llargues. Riures, crits, mirades que tot ho diuen. Piqueta a piqueta. Penitencial, renúncia als ídols. Jocs de nit. Lloança, passejos, jocs d’aigua. Assaborint la Paraula de Déu, “Solo a Sola”. Jocs de la Cerca del Tresor. Aquelles mirades en descobrir el propi Tresor: “no pot ser, no m’ho puc creure”. I en la freda nit, un petit passeig amb Ella com a guia. El passeig del consol i l’esperança que ens duia davant la Veritat. El silenci era autèntic. Ell estava present. I tots només podíem fer que mirar-lo bocabadats. Contemplant tanta gràcia rebuda.

I per últim, la gran festa d’acció de gràcies. De compartir i deixar-nos sorprendre.

Les carícies de Déu. Encara les noto. Sembla un miratge. Però l’Amor que sento ara és tant, que em certifica que sí: no ha estat un somni. És la realitat. Donar la vida pels altres no és una utopia, ni una obligació, ni un martiri. És omplir el cor fins a vessar. Perquè l’amor tot ho regenera. Tot ho pot i ho transforma. Una vegada i una altra. Sempre.

«Te encontré en el desierto, en una soledad poblada de aullidos, te guardé como a la niña de mis ojos» (Dt 32, 10)

Loreto Segura Renau
juny 2021

dissabte, 1 de maig del 2021

El bisbe Agustí Cortés celebra una eucaristia pasqual amb les Comunitats Neocatecumenals de la diòcesi




El proppassat dimecres 28 d'abril, el nostre benvolgut bisbe Agustí Cortés, acompanyat de més preveres i diaques  concelebrants,  va celebrar una eucaristia pasqual amb les comunitats neocatecumenals de la seva diòcesi, que en el transcurs dels últims vint-i-cinc anys ja han acabat l'itinerari d'iniciació cristiana. 

L'assemblea amb túniques blanques, pròpies del neofitat, feia present Crist ressuscitat que revesteix la seva església del seu amor gratuït. El nostre bisbe ens va partir la Paraula amb saviesa i encoratjant-nos a "no tenir por de ser llum entre les ombres". 

Donem gràcies a Déu Pare, perquè li ha plagut fer-nos fills seus. Donem gràcies a Jesús, perquè ha davallat “als nostres inferns” i ens ha revestit amb la seva gràcia i donem gràcies a l’Esperit Sant, que ens ha permès cridar a Déu: Abbà!

Donem gràcies també de poder reconèixer l'Església com una mare que ens acull, que ens cura, que ens aixopluga, que ens acompanya i que possibilita assaborir tants moments d’Eternitat, enmig del tràfec de les nostres vides de cada dia.

Gràcies, bisbe Agustí per confirmar-nos en la fe!

Per a veure el reportatge fotogràfic clica aquí

diumenge, 25 d’abril del 2021

X Encuentro mundial de las familias


Comunicado de prensa conjunto del Dicasterio para los Laicos, la Familia y la Vida y la diócesis de Roma sobre la oración oficial para el X Encuentro Mundial de las Familias que se celebrará en Roma del 22 al 26 de junio de 2022

EL AMOR FAMILIAR: VOCACIÓN Y CAMINO DE SANTIDAD.
LA ORACIÓN OFICIAL DEL X ENCUENTRO MUNDIAL DE LAS FAMILIAS

La Diócesis de Roma y el Dicasterio para los Laicos, la Familia y la Vida presentan la oración oficial para el X Encuentro Mundial de las Familias que se celebrará en Roma del 22 al 26 de junio de 2022. Y ya está listo el hashtag oficial: #WMOF2022.

El cardenal Joseph Kevin Farrell, prefecto del Dicasterio, comentó la noticia afirmando que “rezar es una forma de entrar en el corazón del Año Amoris Laetitia y en la preparación del evento que tendrá lugar en Roma. Muchas familias y comunidades -prosiguió- han esperado mucho tiempo para poder llegar, al menos espiritualmente, a Roma. La oración les acompañará y les ayudará a acoger el mensaje del encuentro”.

“La oración estará en el corazón del camino de preparación, guiará los trabajos e inspirará las reflexiones para discernir, a la luz de la fe, los nuevos desafíos que la emergencia pandémica plantea a la comunidad eclesial en relación con las familias”, añadió el cardenal vicario Angelo De Donatis. Por ello, “invito a todos a prepararse para este acontecimiento de gracia que la Iglesia de Roma tiene la alegría de organizar, dirigiendo esta oración al Señor en la intimidad de la propia familia, junto con la comunidad parroquial y diocesana”.

El amor familiar: vocación y camino de santidad
Oración oficial para el X Encuentro Mundial de las Familias 22-26 de junio de 2022

Padre Santo, estamos aquí ante Ti para alabarte y agradecerte el gran don de la familia.Te pedimos por las familias consagradas en el sacramento del matrimonio, para que redescubran cada día la gracia recibida y, como pequeñas Iglesias domésticas, sepan dar testimonio de tu Presencia y del amor con el que Cristo ama a la Iglesia.

Te pedimos por las familias que pasan por dificultades y sufrimientos, por enfermedad, o aprietos que sólo Tú conoces: Sostenlas y hazlas conscientes del camino de santificación al que las llamas, para que puedan experimentar Tu infinita misericordia y encontrar nuevas formas de crecer en el amor.

Te pedimos por los niños y los jóvenes, para que puedan encontrarte y responder con alegría a la vocación que has pensado para ellos; por los padres y los abuelos, para que sean conscientes de que son signo de la paternidad y maternidad de Dios en el cuidado de los niños que, en la carne y en el espíritu, Tú les encomiendas; y por la experiencia de fraternidad que la familia puede dar al mundo.

Señor, haz que cada familia pueda vivir su propia vocación a la santidad en la Iglesia como una llamada a ser protagonista de la evangelización, al servicio de la vida y de la paz, en comunión con los sacerdotes y todo estado de vida.

Bendice el Encuentro Mundial de las Familias.
Amén

La oración, redactada con ocasión del X Encuentro Mundial de las Familias, nace de un profundo agradecimiento al Padre Celestial por el gran don de la Familia, lugar privilegiado de relaciones amorosas. Se inspira en el tema elegido por el Papa Francisco para el Encuentro: “El amor familiar: vocación y camino de santidad”. La oración está pensada como una herramienta pastoral: puede recitarse desde ahora en las parroquias, en las comunidades, en casa, para prepararse al evento internacional del próximo año.

“Del amor vivido en la familia nace la vocación de cada hijo; es el amor saboreado en el hogar el que traza las primeras sendas del camino de la santidad - añadió el cardenal Farrell -. La experiencia de la oración nos introduce en el sentido profundo y salvífico de las relaciones en la vida cotidiana. Los binomios familia y vocación, junto con familia y santidad, muestran cómo las relaciones familiares tienen una importancia básica en la generación del amor. En una época caracterizada por las pruebas y las dificultades, en la que la familia vive y afronta retos y dificultades, hablar de santidad familiar podría parecer anacrónico o inapropiado. De ahí la importancia de la oración para vivir plenamente el sacramento del matrimonio. La relación con Dios, en efecto, permite a los esposos cristianos revivir cada día la Gracia recibida que los sostiene en sus fatigas y luchas cotidianas. Nuestra vida puede ser siempre un camino de santidad personal, de pareja o de familia, un camino para crecer en el amor a los demás. Cada miembro de la familia, niño, joven, padre o abuelo, está llamado a redescubrir en sí mismo una llamada a la santidad. En este sentido, la vida familiar puede convertirse en una expresión del ‘rostro más bello de la Iglesia’ (GE 9). Esto revela la fecundidad de una lectura cruzada de Amoris Laetitia y Gaudete et Exsultate, que el Papa Francisco nos propone en el tema del Encuentro para comprender plenamente la vocación de la familia”.

“Los esposos cristianos – concluyó el cardenal De Donatis - siguiendo las huellas de ilustres santos y beatos y sostenidos por su intercesión, están invitados a recorrer juntos su camino de santidad. Siguiendo el ejemplo de los padres de Santa Teresa de Lisieux o del matrimonio Beltrame Quattrocchi, están llamados a vivir con confianza las pruebas dolorosas de la vida y a ver en la trama de su amor la presencia fiel de Cristo. Del impulso de esperanza generado por el amor fiel de Dios nace el deseo de anunciar su amor y hacer de la familia ‘vía de la Iglesia’ (AL 69), lugar donde se alimentan nuevas vocaciones”.